Van ser un tàndem únic i amb un futur ple de bons presagis. No obstant això, una mala caiguda una dia de juny de 1970 a l’illa de Man va posar fi a un somni, aquell que van compartir la marca Ossa, el pilot Santiago Herrero i en el qual va tenir un paper imprescindible l’enginyer Eduardo Giró.

Santiago Herrero piloto en AutoRetro BarcelonaAutoRetro 2018 ofereix a tots els aficionats del motor clàssic una oportunitat gairebé única: veure i conèixer els detalls de l’Ossa 250 cc de 1968 -original i única- que va crear Eduardo Giró i amb la qual Santiago Herrero va construir la seva pròpia llegenda.

La Ossa 250 cc amb xassís monocasc realitzat en xapa de magnesi, va ser en el seu moment una autèntica obra d’art ideada en el seu conjunt pel mateix Giró, i les peces, en la seva major part, van ser construïdes també pel jove enginyer espanyol.

A la promesa del motociclisme espanyol a nivell mundial de l’època, Santiago Herrero, li va correspondre la tasca d’aconseguir el rendiment en circuit d’aquesta impressionant motocicleta. Als seus dots com a pilot es van sumar els seus coneixements en mecànica, i amb Ossa va guanyar el seu primer campionat d’Espanya en 250 cc al 1967, i l’any següent (1968) va renovar títol ja amb la monocasc, i es va classificar setè en el mundial.

Al 1969 la glòria del mundial era el seu objectiu. Els èxits assolits a les proves disputades al 1968 van ser determinants perquè Ossa decidís involucrar-se de ple en el Mundial del 69 amb l’objectiu de guanyar el títol. Herrero va arrencar en el calendari mundialista amb una victòria al Jarama i van seguir èxits a França i Bèlgica, i pòdiums en TT, Holanda i Alemanya, una malparada nina va posar fi a una brillant temporada encarrilada al més alt del calaix. A Iugoslàvia es van esfumar totes les possibilitats de fer el somni realitat i Herrero va acabar el mundial en tercer lloc.

La decepció no va frenar les ànsies de triomf d’Ossa i Herrero. Al 1970 van mantenir la mateixa mecànica que tan bon resultat havia donat en les dues temporades prèvies. La Ossa 250 monocilíndrica i el pilot tenien el mateix repte: guanyar el mundial. I a la tercera prova del calendari ja eren líders del campionat.

La quarta cita era el Tourist Trophy i per en Santi aquesta era la cursa més important del món. Diuen les cròniques de l’època que Herrero va córrer amb totes les seves forces, però a la milla tretze, quan anava tercer en l’última volta de 250cc, l’Ossa va derrapar. Les múltiples lesions generades a la caiguda van provocar la mort, l’endemà passat, de l’insigne pilot. Era el 10 de juny de l’any 1970.
Moto Santi Herrero (Ossa 250cc monocasco) en AutoRetro Barcelona

La fantàstica 250 monocasc monocilíndrica de vàlvula rotativa, que veurem a AutoRetro, no va tornar als circuits. La moto pertany en l’actualitat a Jaume Alguersuari, expilot de motociclisme, periodista gràfic, editor i promotor d’esdeveniments.

Amb Algersuari tindrem l’oportunitat de recordar a Santi Herrero a la xerrada col·loqui que mantindrem amb ell a la tarda del divendres (18,00h) a l’escenari ERMEvents d’AutoRetro. Possiblement comptem, també, amb les aportacions de l’enginyer Eduardo Giró.

 

Pin It on Pinterest

Shares
Malcare WordPress Security